La sostenibilitat ha passat de ser una tendència a esdevenir una part més de l’estratègia de les empreses. Hi ha molts factors que han contribuït a aquest canvi, però en podem destacar dos. Per una banda, les persones estan més conscienciades de l’impacte de les seves decisions en el medi ambient, ja sigui a l’hora de comprar una peça de roba, o a l’hora de triar un proveïdor per a les matèries primeres o els components de fabricació que necessita. Volen saber quin és l’origen de les matèries, quins processos es fan servir, i quines pràctiques aplica el proveïdor o fabricant per reduir el seu impacte mediambiental. Per altra banda, les normatives a nivell europeu relatives a la sostenibilitat s’estan endurint, amb l’objectiu de reduir les emissions de CO2 i els residus i deixalles que es generen.
Com està afectant tot plegat al sector industrial? Aquest sector ja fa uns anys que ha implementat pràctiques sostenibles, però no prou ràpid i no de suficient magnitud. Malgrat que a la UE les emissions de gasos d’efecte hivernacle han baixat un 5,3% en el segon trimestre de 2023 respecte al mateix període de 2022, encara queda molt per fer per assolir els objectius de reduir les emissions almenys un 55% al 2030, i esdevenir el primer continent climàticament neutre en el 2050.
Així doncs, el sector industrial ha desenvolupat i implementat en els darrers anys una sèrie de pràctiques que han canviat la forma en què es construeixen i operen les instal·lacions i els processos industrials.
1. Eficiència energètica
La millora constant de l’eficiència energètica és potser un dels aspectes que més s’està treballant. Per una banda, contribueix a reduir el cost dels subministraments, especialment després dels increments dels darrers dos anys; i per l’altra, l’ús d’energies alternatives o de fons energèticament eficients redueix les emissions d’efecte hivernacle. De fet, com comentàvem fa uns mesos, al 2022 la contribució de les energies renovables al conjunt de producció peninsular ha estat del 58,5% el gener, gràcies a l’increment de la producció hidràulica, eòlica i solar fotovoltaica, tot i que el futur apunta a l’hidrogen verd.
2. Disseny i construcció més sostenibles
Avui dia, a Catalunya, moltes naus industrials són antigues o estan obsoletes, per la qual cosa són energèticament ineficients. Per això, tant a les naus de nova construcció com quan es fa una reforma en profunditat, s’apliquen actualment criteris que abans no es tenien tant en compte. Per exemple, s’aïllen millor per conservar la temperatura adient, s’hi fan servir materials reciclats o de baix impacte ambiental, o s’implementen tecnologies avançades per gestionar l’aigua o els residus. A més, s’estan fent servir tècniques de disseny que aprofiten la llum natural i la ventilació per reduir la dependència de la il·luminació i la climatització artificial. En parlem amb més detall al nostre article sobre consells per tenir un magatzem més sostenible.
3. Digitalització
La digitalització, la sostenibilitat i l’eficiència energètica són conceptes que sovint van de la mà. De fet, els edificis digitalitzats són un 15% més energèticament eficients, ja que utilitzen la tecnologia per optimitzar els seus recursos, a més de permetre optimitzar la producció, millorar la seguretat, i prendre decisions estratègiques. A vegades accions que poden semblar tan senzilles com l’emmagatzematge en el núvol en comptes de les tradicionals impressions en paper, o fer videoconferències en comptes de desplaçar-nos en cotxe, ja tenen un impacte positiu.
4. Reducció de la mobilitat
Un dels reptes que més s’estan treballant a diferents nivells és la reducció de la mobilitat. El transport no només és un gran generador d’emissions de CO2, sinó que en molts punts es col·lapsen les vies de trànsit en hores puntes, especialment en zones urbanes amb una certa densitat de població. Per tal de descongestionar la xarxa viària i reduir les emissions de gasos nocius, molts governs i administracions públiques estan duent a terme plans de reducció de la mobilitat a nivell urbà i interurbà, per exemple oferint alternatives de transport menys contaminants.
Pel que fa a les empreses, també poden promoure accions en aquest sentit, com optar per vehicles d’empresa híbrids o 100% elèctrics, combinar el treball presencial amb el teletreball, treballar amb proveïdors locals o propers, o fer servir programes d’intel·ligència artificial per optimitzar al màxim les rutes de transport.
5. Gestió de residus més eficient
La indústria és un sector que sol generar una gran quantitat de residus, alguns dels quals poden ser especialment nocius per al medi ambient, com és el cas de productes o residus químics. El reciclatge, el reaprofitament i l’adequada gestió dels residus són clau perquè la indústria sigui més sostenible, és a dir, anar cap a un enfocament d’economia circular.
Una de les accions que més s’estan duent a terme és la reducció del packaging, i especialment dels materials de packaging d’un sol ús, com els plàstics, ja que és un dels punts del procés productiu i de distribució que més deixalles genera.
6. Reducció del malbaratament alimentari
En els darrers anys el malbaratament alimentari ha esdevingut una preocupació creixent. D’acord amb dades de PNUMA, al voltant d’un terç dels aliments produïts per al consum humà al món es desaprofita cada any, i van directament a l’abocador. Això té diverses conseqüències negatives, com efectes en la qualitat del sòl i l’aigua, la generació d’olors perilloses i de substàncies químiques tòxiques, i la necessitat de més abocadors.
Així, la indústria alimentària té un gran repte per davant, per intentar reduir al mínim aquest malbaratament, tant amb campanyes destinades als consumidors, com amb accions pròpies, com una producció més ajustada, mitjans de conservació que evitin que els productes es facin malbé, i sistemes per allargar la vida útil dels aliments.
7. Materials més sostenibles i duradors
Això es pot aplicar a diversos sectors, com els materials utilitzats a construcció, el packaging a les empreses de distribució logística, i especialment els teixits a la indústria tèxtil i de moda, que sovint fan servir materials que es podrien substituir per d’altres més fàcilment biodegradables o que es produeixen amb menys impacte mediambiental.
Aquest darrer sector és precisament un dels que més impacte té, ja que cada any es generen 92 milions de tones de residus tèxtils. Per això, a la Unió Europea s’està desenvolupant una estratègia per produir Tèxtils Sostenibles i Circulars, que aborda de forma integral tot el cicle de vida dels productes tèxtils, tant des de com es produeixen fins com els consumim.
8. Més responsabilitat i transparència de les empreses
En un món on els consumidors cada cop tenen més en compte quines empreses duen a terme pràctiques sostenibles, no té sentit aplicar aquestes accions i no comunicar-ho. Però compte! Allò que comuniquem ha de ser veritat. El greenwashing, és a dir, presentar una imatge de compromís i responsabilitat que no es correspon amb les pràctiques reals, està en el punt de mira de consumidors, empreses i organismes públics.
Així, cal ser més mediambientalment responsables i transparents amb la nostra activitat, no només per consciència social, sinó també perquè la sostenibilitat està sent cada cop més important en la fidelització dels nostres clients i en la nostra competitivitat.
