Quan una empresa logística o industrial busca una nova nau per operar, sovint s’inicia el procés amb criteris com la superfície disponible, el preu o l’estat de conservació de l’edifici. Tanmateix, una de les decisions més estratègiques —i sovint menys visibles en una primera anàlisi— és l’elecció de la ubicació, i dins d’aquesta, el paper que hi juga la infraestructura de transport.
La nostra experiència ens ha demostrat que les bones decisions d’ubicació es fonamenten en una mirada àmplia i estratègica, i que les infraestructures de transport són molt més que carreteres: són el sistema nerviós que connecta l’empresa amb proveïdors, clients i treballadors.
Per això, en aquest post hem volgut analitzar els principals motius pels quals el transport i la connectivitat han de ser elements centrals en la selecció d’una nau logística.
1. Accessibilitat viària: més enllà d’estar “ben comunicat”
Dir que una nau està ben situada no és suficient. Cal preguntar-se amb què i amb qui està ben connectada. La majoria d’empreses logístiques treballen amb flotes que es mouen constantment, per això les connexions amb infraestructures viàries són essencials:
-
- Accés ràpid a autopistes i eixos viaris principals, com l’AP-7, l’A-2 o la C-17, que permeten moviments ràpids cap al port, a l’interior peninsular o a la frontera amb França.
- Temps real de trànsit: una nau a només 10 km d’un node logístic pot ser menys eficient que una a 20 km si el primer tram està col·lapsat habitualment.
- Entrades i sortides adaptades a vehicles pesants: una nau pot tenir una ubicació bona sobre el paper, però si no té accessos pràctics o segurs per a tràilers o vehicles articulats, això es converteix en un coll d’ampolla.
És per això que cal analitzar no només la distància, sinó la qualitat real de les connexions viàries.
2. Connexió ferroviària i intermodalitat: una aposta de futur
Cada vegada més empreses valoren la intermodalitat, és a dir, la capacitat de combinar diferents modes de transport —carretera, ferrocarril, marítim o aeri— per optimitzar costos i reduir emissions.
Les naus logístiques properes a terminals ferroviàries o centres logístics intermodals (com la LFP a Barcelona o el CIM Vallès) ofereixen avantatges com transport massiu a menor cost, especialment per llargs recorreguts, reducció de la petjada de carboni, i una major estabilitat i previsibilitat en els lliuraments.
Tot i que no totes les empreses necessiten connexió directa a via fèrria, tenir una terminal intermodal a pocs quilòmetres pot ser un diferencial competitiu en un mercat que avança cap a la descarbonització.
3. Proximitat a ports i aeroports: internacionalització i importació àgil
Per a empreses exportadores o que depenen de l’arribada de contenidors, el temps i cost de desplaçament fins al Port de Barcelona, el Port de Tarragona o l’Aeroport del Prat pot marcar la diferència.
Alguns avantatges clau de tenir una nau a menys de 30 minuts d’aquests punts són:
-
- Possibilitat de rebre mercaderia importada sense intermediaris.
- Temps reduït en la càrrega i descàrrega de contenidors.
- Millora del lead time en processos de producció o distribució.
Aquests factors poden millorar notablement la resiliència de la cadena de subministrament i reduir riscos logístics.
4. Mobilitat laboral i accés del personal
Una nau no funciona només amb camions i carretons: necessita persones. Disposar d’una ubicació que faciliti l’arribada del personal és cada cop més important, especialment en contextos amb manca de mà d’obra qualificada.
És fonamental tenir en compte connexions amb transport públic (bus, tren, metro) per facilitar l’arribada de personal en horaris laborals flexibles. També es pot valorar la proximitat a zones urbanes o residencials properes que permetin una mobilitat activa (a peu, en bicicleta) per part dels treballadors. Per altra banda, la nau hauria de comptar amb accessos segurs i aparcaments suficients per als que es desplacen amb vehicle propi.
Una nau situada en una zona aïllada, sense serveis o amb dificultats d’accés, pot tenir problemes per retenir el personal a llarg termini.
5. Altres elements del territori: normativa, serveis i disponibilitat
Encara que la connectivitat sigui clau, no es pot aïllar dels altres aspectes del territori:
-
- Normativa urbanística: cal verificar que la nau es pot destinar a l’ús previst, sense limitacions ambientals, de soroll o horaris.
- Sòl industrial realment disponible: moltes zones tenen una demanda superior a l’oferta real, o bé el sòl no està urbanitzat o llest per operar.
- Serveis logístics complementaris: benzineres, tallers, empreses de manteniment o sistemes de seguretat reforcen la funcionalitat de la ubicació.
6. Sostenibilitat i digitalització: requisits creixents
Els criteris ESG (ambientals, socials i de governança) ja no són exclusius de grans corporacions. Moltes pimes logístiques han de donar resposta a requeriments de sostenibilitat dels seus clients o inversors.
En aquest context, les ubicacions que permeten reduir recorreguts, que s’integren en xarxes de distribució verda (última milla amb vehicles elèctrics), i que permeten accedir a xarxes digitals d’alta capacitat són preferibles davant d’altres opcions menys preparades. El territori digitalment connectat és també un actiu per a la logística actual.
7. L’experiència, clau per triar bé
Escollir la ubicació ideal d’una nau logística no és una decisió que es pugui prendre únicament des del despatx. Cal entendre el territori, les rutes, les dinàmiques del mercat i els costos amagats.
A Masachs Industrial no només oferim una cartera àmplia de naus logístiques i industrials, sinó que també oferim assessorament estratègic, adaptat a les necessitats reals de cada projecte. Perquè sabem que triar una nau logística no és només trobar un espai on emmagatzemar. És escollir des d’on operar el teu negoci amb eficiència, flexibilitat i visió de futur.
