Les naus logístiques han estat presents des de fa dècades com a peces clau per garantir el funcionament de la cadena de subministrament. Inicialment, eren infraestructures senzilles, pensades exclusivament per a l’emmagatzematge de productes en grans quantitats i ubicades habitualment en polígons industrials o zones perifèriques. Aquestes instal·lacions donaven servei principalment al comerç tradicional i a la distribució majorista, amb ritmes i necessitats molt diferents dels actuals.
Amb el pas del temps, i especialment en les darreres dues dècades, la logística ha viscut una profunda transformació. L’auge del comerç electrònic, la globalització i les noves expectatives dels consumidors han canviat radicalment el paper i la funció d’aquestes naus. Ja no n’hi ha prou amb tenir espais grans i ben comunicats. Ara es demana capacitat d’adaptació, rapidesa en els lliuraments, eficiència tecnològica i sostenibilitat.
A més, ha aparegut una nova realitat: la logística urbana, que implica tenir centres de distribució més petits, més pròxims al consumidor final, i capaços de gestionar l’anomenada “última milla” de manera ràpida i eficient. Aquesta nova manera d’entendre la distribució ha afegit complexitat i, alhora, ha obert la porta a la innovació en el disseny i la gestió de les naus logístiques.
Així doncs, com han evolucionat aquestes infraestructures, quines són les tendències actuals i com s’adapten a un mercat cada vegada més dinàmic i exigent?
De magatzems tradicionals a hubs intel·ligents
Tradicionalment, les naus logístiques eren espais amplis, situats generalment en zones industrials, amb l’objectiu principal de guardar mercaderies fins al moment de la distribució. L’activitat que s’hi duia a terme era majoritàriament manual i el disseny d’aquestes infraestructures no variava gaire d’un sector a un altre.
No obstant això, l’auge del comerç electrònic ha revolucionat aquest model. Amb milers de comandes diàries que requereixen preparació i enviament en temps rècord, les empreses necessiten infraestructures més àgils i tecnificades. Les naus més actuals incorporen sistemes de gestió de magatzems (WMS), robots autònoms, sistemes d’identificació per radiofreqüència (RFID) i fins i tot intel·ligència artificial per optimitzar la gestió de l’inventari i els fluxos logístics.
La ubicació: un factor estratègic
La localització de les naus també ha experimentat un canvi notable. Fa uns anys, predominava la tendència de situar-les en polígons industrials allunyats dels nuclis urbans, per qüestions de cost i disponibilitat de terreny. Avui, però, moltes empreses opten per naus més petites i properes als centres urbans, amb l’objectiu de reduir el temps de lliurament al consumidor final —especialment en l’anomenada “última milla”.
Aquest enfocament, conegut com a “logística urbana”, respon a la necessitat d’atendre la demanda immediata dels clients, però també planteja nous reptes relacionats amb la mobilitat, la sostenibilitat i la integració urbana.
L’eficiència energètica i la sostenibilitat, al centre del disseny
En paral·lel a les exigències operatives, s’imposa una nova sensibilitat mediambiental que afecta profundament el disseny i la gestió de les naus logístiques. Els edificis d’última generació incorporen elements d’eficiència energètica com plaques solars, sistemes de ventilació natural, il·luminació LED i aïllaments tèrmics que redueixen el consum energètic.
A més, es promouen certificacions ambientals com LEED o BREEAM, que avalen la sostenibilitat dels edificis. També es fomenta l’ús de vehicles elèctrics per a la distribució i la instal·lació de punts de recàrrega dins les pròpies instal·lacions logístiques.
Tecnologia i automatització: el cor de la nau moderna
L’automatització és, sens dubte, un dels pilars de la nova logística. Sistemes automatitzats de picking, drons per a l’inventari, vehicles guiats automàticament (AGV) i fins i tot robots col·laboratius (cobots) formen part cada vegada més del dia a dia a les naus logístiques.
Aquestes tecnologies no només milloren la velocitat i la precisió en la manipulació de productes, sinó que també contribueixen a reduir els errors i els costos operatius. A més, la integració de la intel·ligència artificial permet predir la demanda, gestionar l’estoc en temps real i optimitzar les rutes de distribució.
Flexibilitat i modularitat per a un mercat canviant
El mercat actual és altament volàtil i subjecte a canvis ràpids, com s’ha pogut comprovar durant la recent pandèmia. Per això, les naus logístiques han de ser dissenyades amb criteris de flexibilitat i adaptabilitat.
Els espais modulables, les estructures lleugeres i la capacitat d’adaptar-se a diferents tipus d’activitat logística (com preparació de comandes, cross-docking o emmagatzematge de mercaderia refrigerada) són característiques cada cop més valorades. Aquesta versatilitat és clau per afrontar pics de demanda estacionals o canvis en els hàbits de consum.
Cap a una logística més humana
Tot i la irrupció de la tecnologia, les persones continuen essent un element fonamental en la cadena logística. Per aquest motiu, les noves naus també tenen en compte aspectes relacionats amb el benestar dels treballadors: zones de descans confortables, llum natural, climatització adequada i mesures de seguretat millorades.
La qualitat de l’entorn laboral influeix directament en la productivitat i en la retenció del talent, dos aspectes clau per a la competitivitat del sector.
En resum, les naus logístiques han deixat de ser espais passius per convertir-se en peces estratègiques de la cadena de subministrament. Amb la incorporació de tecnologia, criteris de sostenibilitat, flexibilitat i una millor qualitat per a les persones, aquestes infraestructures s’adapten constantment a les exigències d’un mercat cada cop més dinàmic i exigent.
