L’estat de les naus i sols industrials a Catalunya evoluciona constantment. En els darrers temps, la lenta però progressiva recuperació econòmica i l’empenta dels negocis digitals han estat els dos factors que més han influït en el sector industrial. Pere Masachs va tornar a participar com a expert en el programa Econòmix de Víctor Bottini per comentar les darreres tendències del sector.
Un dels canvis més destacats que es va comentar durant l’entrevista és el considerable increment de la demanda de sòl industrial al 2018, entre un 10% i un 12% anual, en gran part a causa de la revolució del comerç electrònic. Per exemple, la creació d’un clúster logístic a Catalunya comportarà la creació de 350.000 m2 nous per a ús logístic, a banda de totes les empreses e-commerce que cerquen opcions d’emmagatzematge al més a prop possible de zones urbanes, per guanyar rapidesa i reduir costos en el lliurament de les comandes.
De fet, l’Observatori Sectorial DBK indica que durant el 2018 els ingressos derivats de l’e-commerce van augmentar un 20%. Segons Pere Masachs, «l’e-commerce no pararà de créixer en els propers anys, veurem un canvi radical en el sector».
Aquesta millora de l’activitat econòmica ha comportat, com podíem preveure, una pujada dels preus al voltant del 17%-18% tant en lloguer com en venda. A Barcelona els preus de sòl logístic i industrial encara estan per sota de moltes ciutats europees, però s’està encarint per «l’efecte port», ja que les mercaderies cada cop es fabriquen a nivell més global i es transporten preferentment per mar. Això implica alhora més necessitat d’espais logístics per a emmagatzematge.
Aquest increment de la demanda tant de sol logístic com industrial encara redueix més el parc industrial disponible a Catalunya, un problema que Masachs ja ha esmentat en diverses ocasions.
El problema, per altra banda, és que és difícil millorar l’eficiència dels polígons ja existents, ja que la majoria es van concebre per a petites i mitjanes empreses. Per tant, tenen carrers estrets i ocupacions entre el 90% i el 100%, mentre que les empreses logístiques necessitarien carrers amples i ocupacions al voltant del 50%-60%. Així, els polígons urbans no es poden transformar, i els polígons de nova creació que s’estan fent adaptats a aquestes noves necessitats logístiques els estan executant en gran part fons d’inversió immobiliari internacionals.
Això, per altra banda, va en detriment de les empreses industrials, que no troben espais adequats, i els pocs que troben són logístics, i per tant a preus més elevats.
Una altra conseqüència d’aquest escenari és que els empresaris comencen a comprar naus industrials en comptes d’optar pel lloguer, ja que el creixement és constant i estable, i el crèdit es comença a obrir un altre cop.
Una altra tendència a destacar és la recerca d’alternatives eficients, tant a nivell econòmic com productiu o mediambiental. Un exemple n’és l’ús cada cop més estès de plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum energètic a empreses industrials. Aquest interès s’ha accentuat de forma molt marcada en els darrers dos anys, sobretot gràcies als canvis en la normativa que afecta l’autoconsum energètic.
Podeu escoltar l’entrevista completa aquí, a partir del minut 45:20.
