En les darreres dècades hi ha diversos factors que han canviat la manera com entenem l’economia, la indústria i fins i tot la societat, però potser el més important han estat els avenços tecnològics. La intel·ligència artificial s’està perfilant com una eina potent per a molts sectors, encara que no estigui exempta de riscos, però no és l’únic canvi significatiu. Si ens centrem en la indústria, l’auge de l’e-commerce ha estat un dels factors que més ha impactat en aquest sector, especialment pel que fa a distribució i logística.
Altres factors com la globalització de l’economia, els canvis en els patrons de consum, com la preferència pel lliurament ràpid i flexible, i el desenvolupament d’infraestructures que afavoreixen l’expansió dels mercats internacionals també han contribuït a fer que el teixit econòmic de moltes regions, com en el cas de Catalunya, passin de ser principalment indústria productiva a desenvolupar infraestructures destinades a la logística.
Com afecta això al teixit econòmic? És a dir, hi ha una dicotomia empreses logística vs. indústria productiva, per exemple pel que fa a la competència per l’espai i els recursos, o és una simbiosi que pot beneficiar les dues parts?
El teixit industrial productiu com a fonament de l’economia
El teixit industrial productiu abasta una àmplia gamma d’indústries, com ara la manufactura d’automòbils i productes electrònics, o la indústria tèxtil, alimentària o de construcció. Històricament, el desenvolupament industrial ha estat un motor clau del creixement econòmic i la creació de llocs de treball a Catalunya.
De fet, actualment continua tenint un paper destacat. Segons dades de l’Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2022, el sector industrial aporta el 20,1% del VAB (50.186 milions d’euros el 2022), un pes similar al que té aquest sector al conjunt de la UE-27 ( 20,6%) i la zona euro (20,1%), i força superior al que té al conjunt de l’Estat espanyol (17,6%).
A més, el teixit empresarial d’indústria productiva ofereix una sèrie d’avantatges clau:
- Generació d’ocupació: Les empreses manufactureres solen ser grans ocupadores a les comunitats on operen, proporcionant oportunitats de treball estables i ben remunerades per a una varietat d’habilitats i nivells d’educació.
- Desenvolupament tecnològic: La indústria productiva impulsa la innovació i el desenvolupament tecnològic a través de la investigació i el desenvolupament (R+D) per millorar els processos de fabricació, augmentar l’eficiència i crear productes innovadors.
- Diversificació econòmica: La presència d’empreses manufactureres contribueix a la diversificació econòmica d’una regió, reduint-ne la dependència de sectors específics i creant un entorn empresarial més resistent.
- Exportacions: Les exportacions de productes manufacturats poden generar importants ingressos per a un país, enfortint la seva posició al mercat global i contribuint al creixement econòmic.
- Cadenes de valor integrades: Les empreses manufactureres solen estar connectades amb una àmplia xarxa de proveïdors, distribuïdors i detallistes, cosa que promou la col·laboració i la integració al llarg de la cadena de subministrament.El tejido logístico, un soporte vital de la cadena de suministro
D’altra banda, el teixit logístic té un paper crític a l’economia global, facilitant el moviment eficient de productes des dels fabricants fins als consumidors finals. Amb el creixement de l’e-commerce i la globalització, la demanda de serveis logístics ha experimentat un augment significatiu en les darreres dècades. Quins avantatges té la proximitat d’aquest tipus d’activitat?
- Les empreses logístiques garanteixen una distribució eficient de productes, optimitzant les rutes de transport i reduint els costos d’emmagatzematge i manipulació.
- Les solucions logístiques poden adaptar-se a les necessitats canviants dels clients i les condicions del mercat, permetent una resposta ràpida a la demanda fluctuant i als canvis en els patrons de consum.
- Mitjançant la implementació de pràctiques logístiques eficients, les empreses poden minimitzar els nivells d’inventari i reduir el risc d’obsolescència, alliberant capital per a altres inversions.
- Faciliten l’accés a mercats globals en proporcionar serveis de transport internacional i gestió duanera, cosa que permet a les empreses expandir-ne l’abast i aprofitar noves oportunitats de negoci.
- L’optimització de la cadena de subministrament a través de pràctiques logístiques sostenibles pot reduir l’impacte ambiental i promoure la responsabilitat social corporativa, cosa que beneficia tant les empreses com la societat en general.
La interacció entre els sectors productiu i logístic
Tot i que el teixit industrial productiu i el logístic operen de manera independent, la seva interacció és fonamental per al funcionament eficient de l’economia. Per exemple, les empreses manufactureres depenen de serveis logístics fiables per transportar matèries primeres a les instal·lacions de producció i distribuir productes acabats als clients. De la mateixa manera, les empreses de logística depenen de la demanda de productes manufacturats per mantenir el flux d’ingressos i operacions.
Tot i això, aquesta interdependència també pot generar tensions, especialment en àrees com la planificació urbana, la infraestructura de transport i l’ús de la terra. En molts casos, l’expansió d’instal·lacions logístiques pot entrar en conflicte amb el desenvolupament industrial o residencial, cosa que planteja reptes per als responsables polítics i urbanistes.
Abordant la dicotomia: Integració i col·laboració
Per abordar eficaçment la dicotomia entre el teixit industrial productiu i logístic, és fonamental fomentar la integració i la col·laboració entre tots dos sectors. Això pot implicar l‟adopció d‟enfocaments holístics per a la planificació urbana i el desenvolupament econòmic, que tinguin en compte les necessitats tant de les empreses manufactureres com de les empreses de logística.
A més, és crucial invertir en infraestructures de transport i logística actuals i eficients que puguin satisfer les demandes d’un món cada cop més interconnectat. Això inclou el desenvolupament de ports, aeroports, ferrocarrils i carreteres així com la implementació de tecnologies innovadores per millorar l’eficiència i la sostenibilitat de la cadena de subministrament.
En última instància, superar la dicotomia entre el teixit industrial productiu i logístic requerirà un enfocament col·laboratiu i multidisciplinari que involucri empreses, governs, acadèmics i altres actors rellevants. En resum, tant el teixit empresarial d’indústria productiva com l’industrial logístic exerceixen rols crítics en l’economia actual, cadascun amb els seus propis avantatges distintius. La col·laboració entre tots dos sectors pot generar sinergies significatives i contribuir al desenvolupament econòmic sostenible a nivell local, regional i global.
