El patrimoni industrial és un testimoniatge del desenvolupament econòmic i social de qualsevol país o regió, i especialment de períodes com la Revolució Industrial. A Catalunya hi ha diversos llocs industrials històrics, com fàbriques, tallers, mines i altres infraestructures, molts dels quals han estat preservats i/o reutilitzats.
En general, el patrimoni industrial sol conservar-se com a espai-museu per servir de testimoni d’una època i mode de vida, com en el cas de la Colònia Güell, fundada el 1890 per Eusebi Güell, una colònia industrial dedicada a la fabricació tèxtil que avui en dia es conserva com a part del patrimoni històric i cultural, i l’església i la cripta del qual dissenyades per Gaudí tenen un gran valor arquitectònic; el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), a Terrassa, ubicat a una antiga fàbrica tèxtil modernista, i que es dedica a la conservació, estudi i difusió del patrimoni industrial i tecnològic de Catalunya; o les Mines de Sal de Cardona, que són un exemple del patrimoni miner de la regió, i es visiten per donar a conèixer la història i la tècnica de la mineria de sal.
Tot i això, la gestió del patrimoni industrial no està exempta de reptes. A Catalunya hi ha un amplíssim patrimoni que no sempre és fàcil de readaptar o reutilitzar, ja que se n’intenta equilibrar la conservació pel valor històric i/o arquitectònic amb un nou ús que sigui alhora rendible i sostenible.
Quins són els principals reptes en la gestió i la conservació del patrimoni industrial?
El principal problema és la degradació i l’abandonament d’una gran quantitat de llocs industrials, que van ser abandonats quan va cessar l’activitat, i avui dia es troben en un estat avançat de deteriorament a causa de la manca d’ús i manteniment, però també per la corrosió i el pas del temps, el vandalisme i l’exposició a elements naturals. Restaurar i reacondicionar aquests llocs requereix elevades inversions, cosa que ens porta al segon repte: la manca de finançament suficient. Tot i que cada cop hi ha més consciència de la necessitat de conservar el patrimoni industrial com a part de la història d’una zona, sovint hi ha escassetat de fons públics i privats destinats a aquests projectes.
I, encara que com hem comentat, la consciència de la necessitat de conservar aquests llocs va en augment, encara hi ha una percepció limitada sobre la importància del patrimoni industrial. Sovint se’n subestima el valor històric i cultural, cosa que dificulta la mobilització de recursos i el suport comunitari.
A més, reconvertir espais industrials per a nous usos sense perdre’n la integritat històrica és complex, ja que requereix intervencions arquitectòniques acurades i respectuoses amb el passat.
Quines oportunitats ofereix el patrimoni industrial?
D’altra banda, i malgrat els reptes exposats, una gestió adequada del patrimoni industrial es pot traduir en excel·lents oportunitats de revitalització d’una determinada zona, sense necessitat de perdre la pàtina industrial com a testimoni del passat.
- Turisme cultural
El patrimoni industrial té un gran potencial com a atracció turística per donar a conèixer la història i l’arquitectura industrial. Seria el cas de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló o les Mines de Sal de Cardona, esmentades anteriorment. El MNACTEC té un mapa que recull el patrimoni industrial de Catalunya, la majoria del qual es pot visitar.
- Revitalització urbana
Una altra opció és recuperar àrees industrials per revitalitzar la zona o la ciutat i impulsar així el desenvolupament econòmic i social. En aquest cas, s’intenta conservar la pàtina industrial com a vestigi històric, però es destina el lloc, per exemple, a zones comercials, habitatges o oficines. Es tracta d’una tendència creixent que ja explorem al nostre article sobre l’evolució del patrimoni industrial, amb exemples remarcables d’antigues fàbriques transformades en espais moderns.
- Educació i investigació
Aquests llocs també es poden reaprofitar com a espais per a l’educació i la investigació, com per exemple a MIT Media Lab a Cambridge, Estats Units, que s’ubica en una antiga central elèctrica de la universitat reconvertida en un espai de recerca innovador, o el White City Campus de l’Imperial College de Londres, ubicat en un antic lloc industrial que ha estat renovat per convertir-se en un centre de recerca i desenvolupament.
- Innovació i creativitat
En paraules de l’escultor Jaume Plensa, «hi ha llocs on no esperem trobar la bellesa», i això és el que passa cada cop més en complexos o fàbriques industrials que es reutilitzen com a centres d’art i creativitat, transformant el passat industrial en motor del desenvolupament contemporani. És el cas d’una nau industrial de Sant Feliu de Llobregat on Plensa passa gran part del dia elaborant les seves noves obres, la nau de Barcelona on el pintor i escultor irlandès Mark Redden va instal·lar el seu taller, o el magatzem industrial de l’Hospitalet de Llobregat on Marria Pratts va instal·lar el seu.
Què cal per potenciar la conservació del patrimoni industrial?
Com hem comentat a l’inici, i encara que s’han fet grans avenços en aquest sentit, una part significativa del patrimoni industrial es troba abandonada i en mal estat de conservació. Per revertir aquesta situació, és essencial en primer lloc desenvolupar polítiques i regulacions que protegeixin el patrimoni industrial és crucial, incloent-hi la creació d’inventaris, la declaració de llocs com a patrimoni protegit i la implementació de normatives que en guiïn la conservació i la reutilització.
En segon lloc, cal comptar amb els recursos econòmics necessaris per a la restauració i conservació dels llocs. A més de la inversió pública, els incentius fiscals i les subvencions poden estimular la inversió privada en aquests projectes.
D’altra banda, la sensibilització i educació sobre la importància d’aquests llocs poden generar un sentit de pertinença i suport local.
La tecnologia també té un paper important en la conservació del patrimoni industrial. La digitalització de plànols i documents històrics, així com l’ús de tecnologies d’escaneig 3D, permeten una planificació i execució millor dels projectes de restauració.
En resum, la gestió del patrimoni industrial presenta desafiaments significatius, però també ofereix enormes oportunitats per conservar i donar nova vida a aquests espais que formen part de la nostra història industrial.
