Les empreses industrials són cada cop més conscients de l’impacte mediambiental que generen les seves activitats. De fet, el canvi climàtic és un dels principals punts de l’informe de PWC sobre tendències en el sector immobiliari per al 2022.
Segons aquest informe, el sector immobiliari és el que més contribueix a l’efecte hivernacle i a l’escalfament global, ja que els edificis representen més del 40% de l’ús global d’energia i de les emissions de carboni. Per això, la construcció, i especialment la construcció industrial, estan en el punt de mira de la Comissió Europea, que va adoptar un conjunt de propostes per adaptar les polítiques climàtiques, energètiques, de transport i fiscals de la UE per reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en almenys un 55% l’any 2030, en comparació amb els nivells de 1990.
Això s’ha de traduir tradueix, per al sector industrial, en una creixent demanda de «naus verdes» o més sostenibles, ja siguin de nova construcció, o perquè s’adapten naus existents per fer-les més respectuoses amb el medi ambient.
Què fa que una nau industrial sigui més sostenible?
Hi ha diferents accions que poden fer més sostenible una nau industrial, però bàsicament es tracta d’accions o de modificacions en l’estructura i funcionament de la nau que fan que redueixin les emissions de gasos amb efecte hivernacle, que consumeixin menys energia i aigua, i que no emetin o generin residus contaminants. Per exemple:
- Instal·lar fonts d’energia renovables i/o d’autoconsum, per reduir el consum d’energies més escasses i contaminants. Per exemple, l’autoconsum fotovoltaic és un sistema que cada cop instal·len més empreses industrials.
- Instal·lar tecnologies que optimitzin l’ús dels recursos, com domòtica, sensors o monitorització de les instal·lacions i de diferents processos, per evitar el malbaratament energètic o de les matèries que utilitzi l’empresa per a la seva producció.
- Instal·lar sistemes d’il·luminació industrial intel·ligent, que permet controlar el consum i millorar l’eficiència gràcies a la monitorització de consums en temps real, el control de l’estat i el manteniment del sistema, o la programació de nivells de llum graduals segons l’hora del dia.
- Millorar l’aïllament tèrmic, per reduir l’ús dels sistemes de ventilació i escalfament. Això suposa un estalvi per a l’empresa en despesa energètica, i alhora contribueix a reduir les emissions de CO2.
- Ús de materials ecològics en construcció i/o reformes. A més de tenir un menor impacte ambiental, aquests materials tenen altres avantatges. Per exemple, la fusta és un excel·lent aïllant tèrmic, i l’ús de murs vegetalitzats o «parets verdes» redueix el soroll ambiental i purifica l’aire.
- Més reciclatge, no només en una reducció de l’ús del paper o de plàstics, sinó especialment una millor gestió de residus perillosos i/o contaminants.
Aquestes són algunes de les propostes més esteses i que tenen un impacte més elevat en la sostenibilitat de la nau industrial, però hi ha altres iniciatives que també sumen, com la instal·lació d’estacions de càrrega elèctrica i places d’aparcament per a vehicles elèctrics, per contribuir a una mobilitat més sostenible dels treballadors de l’empresa.
A banda, hi ha sistemes per controlar que les accions o modificacions que duem a terme a la nau industrial tenen l’impacte desitjat, com un anàlisi del cicle de vida (ACV) de l’impacte ambiental dels elements de la nau, un pla de gestió de la biodiversitat en indústries de determinats sectors o zones, o un sistema de monitorització d’edificis (SGEE) dels diferents consums energètics.
Certificacions en construccions sostenibles
Més enllà de complir amb la normativa i legislació mediambientals, cada cop més inversors i empresaris demanen algun tipus de certificació de sostenibilitat, o com a mínim la valoren positivament. Quines són les més conegudes?
- LEED (Leadership in Energy and Environmental Design), un sistema de certificació d’edificis sostenibles originari dels EUA i desenvolupat pel US Green Council, que es basa en la incorporació al projecte de factors relacionats amb l’eficiència energètica, l’ús d’energies alternatives, la millora de la qualitat ambiental interior i la eficiència en el consum d’aigua, entre d’altres. És una de les certificacions de més renom a nivell internacional.
- BREEAM (Building Research Establishment Environmental Assessment Methodology), un mètode d’avaluació de la sostenibilitat originari del Regne Unit, que avalua l’impacte dels projectes en diferents vessants, com per exemple l’energia, l’aigua, els materials, residus, ús ecològic del sòl o contaminació.
- HQE (Haute Qualité Environnementale), és l’estàndard de construcció sostenible a França, desenvolupat a partir dels principis de desenvolupament sostenible del Earth Summit 1992, i que se centra tant en la gestió de l’impacte en el medi ambient, com en la creació d’un entorn de treball interior agradable per a les persones.
- DGBN (Deutsche Gesellschaft für Nachhaltiges Bauen), originaris d’Alemanya, aquests estàndards internacionals se centren no només en una comprensió holística de la sostenibilitat, sinó que abasta també factors ambientals, econòmics i socioculturals.
- VERDE (Valoración de Eficiencia de Referencia de Edificios), la certificació espanyola avalua l’impacte mediambiental en comparació amb un edifici de referència, que sol ser un estàndard que compleix els requeriments mínims fixats per la normativa, i en l’anàlisi del cicle de vida.
