Les xemeneies industrials formen part de l’horitzó visual de moltes ciutats i poblacions de Catalunya, especialment a llocs com Terrassa o Sabadell, que havien estat històricament centres neuràlgics de la indústria catalana. Als segles XIX i XX, amb l’arribada de les màquines de vapor, es va fer necessari un conducte que donés sortida al fum produït per la combustió de les calderes de vapor, els forns ceràmics o les bòbiles de totxos. L’arribada de l’electricitat va fer abandonar progressivament els sistemes de vapor, però moltes de les xemeneies van romandre com a símbol de l’expansió industrial.
Per a moltes persones, són ben reconeixibles les altes estructures de maó troncocòniques, sovint anomenades «obeliscs industrials», que a dia d’avui es poden trobar enmig de places o com a part de museus i edificis singulars de diferents poblacions.
Tot i que amb el tancament o trasllat de moltes empreses industrials hi ha una gran quantitat de xemeneies que van ser derruïdes, n’hi ha moltes que encara perduren, ja que es van incloure en el llistat de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català, per tant estan protegides, potser no tant pel seu valor arquitectònic, sinó segons s’indica, perquè «les xemeneies en desús passen a formar part del mobiliari urbà com a fita visual i com a monument a un passat històric».
Per exemple, a Terrassa n’hi havia hagut més de 200 xemeneies industrials a principis del s. XX, però només se’n conserven 24, com la del Vapor Aymerich, la Saphil o Anònima, la situada al Vapor Busquets o la Bòbila Almirall, molt espectacular per les escales exteriors que l’envolten. A Sabadell se’n conserven 45, algunes de les quals encara formen part de conjunts industrials (actius o no), mentre que d’altres es troben en places o parcs, o a l’interior d’illes de cases. Altres poblacions, com Olesa de Montserrat o Igualada, també han conservat xemeneies industrials i les han inclòs a la llista de Patrimoni Industrial de Catalunya.
A Barcelona, un projecte del geògraf Brian Rosa en va fotografiar 67, la meitat de les quals es troben al Poblenou, que es va considerar el Manchester català per la seva intensa activitat industrial.
Malgrat el fet que avui dia estan protegides, en el seu moment les xemeneies es van construir amb una finalitat merament funcional, per això molta de la informació respecte de la seva construcció, com la denominació correcta de cada xemeneia, els plànols originals, la data de construcció o qui van ser els enginyers i constructors, s’ha perdut.
A més, no és només l’abandonament dels antics sistemes de producció industrial el que va fer caure en desús i fins i tot desaparèixer moltes de les xemeneies de les fàbriques, hi ha algunes patologies que n’afecten la integritat, com l’aluminosi, o bé una fabricació deficient, els incendis o l’exposició a les inclemències del temps. Tanmateix, ara que la majoria estan catalogades com a patrimoni, es conserven i restauren quan és necessari.
T’havies fixat mai si on vius hi ha xemeneies industrials? En algunes ciutats n’hi ha fins i tot rutes a peu per visitar-les.
Fonts:
