Your search results

La sectorització de naus industrials com a mesura antiincendis

02 Setembre 2020

Un incendi és una de les pitjors pors en una empresa industrial, per l’impacte que té sobre l’activitat, instal·lacions, maquinària i matèries primeres, però especialment pel risc que suposa per a la vida de les persones que hi treballen.

Per aquest motiu, els sistemes de protecció antiincendis en naus industrials estan sotmesos a unes normatives estrictes, que volen en una primera instància evitar l’incendi, i en el cas que aquest es produeixi, reduir-ne al mínim l’impacte i la gravetat. Aquest seria el cas d’un dels sistemes de protecció passius més eficient: les franges tallafocs. Aquestes es poden ubicar a coberta, a façana o com a elements de sectorització a parets mitgeres.

Aquestes franges tenen com a finalitat evitar la propagació del foc, per evitar danys a altres seccions de la nau o bé a altres naus industrials adjacents. A més, en el cas de les franges a coberta, eviten que les flames passin a la coberta, que sol ser la zona més exposada i per on el foc passa fàcilment d’una secció a una altra.

Característiques de les franges tallafocs

En primer lloc, les franges han d’estar construïdes amb materials resistents al foc, i que tinguin tres propietats fonamentals: capacitat portant, integritat i aïllament. Els materials que se solen fer servir són composites formats amb una combinació de diferents materials, com llanes minerals, plaques de guix laminat i plaques de fribrosilicats, amb elements estructurals formats per perfils conformats en fred d’acer. 

El RSCIEI, Reglamento de Seguridad Contra Incendios en Establecimientos Industriales, estableix quina ha de ser la resistència al foc dels diferents elements constructius, així com l’amplada que han de tenir i si, per exemple, han d’estar integrats a la coberta o fixats a l’estructura d’aquesta en el cas de les franges de coberta.

Quines són les franges tallafocs més adients per a cada nau?

Com és lògic, la sectorització de cada nau industrial s’ha d’adaptar a la classificació de la nau en si i al nivell de risc intrínsec de l’activitat que s’hi hagi de desenvolupar.

Respecte de la classificació, la normativa estableix que hi ha naus industrials de tipus A, B, C, D i E. En el cas de les naus tipus A, comparteixen l’estructura portant amb altres naus o establiments adjacents, per tant és obligatori comptar amb un sistema de franges tallafocs altament eficient. En les naus tipus B, l’estructura i el sostre estan aïllats, però a una distància inferior a 3 m de la nau o establiment adjacent, per la qual cosa el foc podria arribar a passar d’un immoble a l’altre. En el cas de les de tipus C aquesta distància és d’un mínim de 3 m, mentre que en les de tipus D i E l’activitat es desenvolupa en espais oberts. Són per tant escenaris prou diferents, que requeriran mesures antiincendis adaptades a cada cas.

Pel que fa a l’activitat, la normativa considera que hi ha risc intrínsec alt, mig o baix. Aquest nivell es calcula segons diferents variables; el Ministeri de Treball i l’INSST (Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo) tenen un calculador online del nivell de risc intrínsec dels establiments industrials.

És a dir, les franges s’han d’adaptar a les característiques específiques de cada nau i de l’activitat que s’hi vulgui desenvolupar, per tal que assoleixin el seu objectiu de forma eficient: Reduir l’impacte d’un possible incendi, evitar la propagació de les flames i guanyar temps per actuar-hi.

Fonts: Col·legi d’Enginyers de Barcelona, Tecnifuego AESPI.

Pere Masachs
Socio director de Masachs Industrial

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Ofereix el teu immoble

Compare Listings