Per a qualsevol empresa, patir un robatori és una font de maldecaps. No només hi ha les pèrdues econòmiques del material o efectiu que hagin sostret, sinó els danys físics o la pèrdua d’informació, bé perquè han malbaratat arxius físics, bé perquè s’han emportat o han malmès ordinadors i servidors. Això sense tenir en compte que alguna de la informació perduda pot ser sensible o estratègica per a l’empresa.
La majoria de robatoris a naus industrials es fan quan aquesta està tancada, en horari nocturn, caps de setmana i festius, per tant afortunadament no és habitual que hi hagin danys personals. L’estacionalitat tampoc no juga a favor de les empreses industrials: en època de vacances o ponts sol passar que s’incrementi la vigilància policial a habitatges aïllats i residencials, per la qual cosa els lladres opten per empreses ubicades a naus, que consideren menys vigilades.
Atès que les naus industrials solen estar situades en zones aïllades i/o l’extraradi de la ciutat, els delinqüents ho tenen més fàcil per no ser vistos i poder utilitzar tècniques d’intrusió que siguin més sorolloses, com per exemple el drilling, que fa servir un trepant, o el butrón, per a la qual es fa servir un martell i una maça.
A més, en estar allunyades de les zones habitades, el temps de resposta policial pot ser més lent que en habitatges i comerços ubicats a dins la ciutat. Si a tot plegat li afegim que les empreses poden ser més atractives perquè els lladres considerin que hi pot haver més diners en efectiu, material valuós, ordinadors…, és més que recomanable prendre mesures de seguretat de forma proactiva, abans que passi res.
Quines poden ser aquestes mesures?
1. Sistema de videovigilància CCTV. Un circuit tancat de televisió no només grava els possibles intrusos, sinó que per començar té un efecte dissuasiu. També facilita la intervenció de l’empresa de seguretat que tinguem contractada, i evita falses alarmes. És important que compti amb visió nocturna per infrarojos.
2. Sistema de protecció perimetral. Els dispositius d’alarma en espais oberts —pati, pàrquing, entrada, zona de càrrega…— són molt útils per evitar que els intrusos arribin a entrar a la nau en si. A més, és recomanable inutilitzar els endolls exteriors, per no facilitar l’ús de determinades eines d’intrusió des de la pròpia àrea de la nau.
3. Vigilància al polígon. Molts polígons o agrupacions de naus es posen d’acord per contractar serveis de seguretat privada perquè patrullin pel polígon. Aquests sistemes de vigilància estan regulats a la Llei 05/2014, i requereixen coordinar-se amb les forces de seguretat oficials. Però, d’altra banda, són molt efectius.
4. Accessos a la nau. És essencial tenir una porta de seguretat, si pot ser cuirassada millor que blindada. Però la porta no és l’única via d’accés. Cal assegurar els accessos secundaris (portes de magatzems, altres portes d’entrada…), finestres (amb detectors magnètics, detectors de trencament o persianes o reixes mòbils), i fins i tot el sostre, un dels accessos més utilitzats darrerament pels delinqüents (podem instal·lar també detectors interns que cobreixin despenjades des del sostre).
5. Sistemes d’alarma. Un dels mètodes més tradicionals, però també dels més efectius si el sistema és eficient. Cal que estigui protegit contra inhibidors de freqüència, que compti amb un sistema autònom d’alimentació per si la nau es queda sense electricitat, i que el cablejat sigui anti-sabotatge. També és important que el sistema compti amb més d’una via de comunicació, per si n’inutilitzen una, per exemple línia telefònica, GPRS i IP. A més, es pot protegir i/o amagar la centraleta per evitar altres formes d’inutilitzar el sistema.
6. Sistemes de detecció interiors. Si malgrat totes les mesures preventives els lladres aconsegueixen accedir a la nau, els detectors interns (per exemple, detectors volumètrics) els alentiran si els volen inutilitzar i activaran els avisos externs. Complementàriament, són molt efectius els sistemes dissuasius, com els canons de boira que omplen en segons la nau d’una boira espessa que impedeix la visió a més d’un pam de distància.
7. Control de l’accés o el tancament. A vegades el robatori es produeix per un error humà, més que no pas per un error en les mesures de seguretat. Cal tenir la certesa que tanquem correctament la nau i que tots els sistemes de seguretat queden activats en marxar tothom.
8. Seguretat de la informació. Per evitar el robatori o pèrdua d’informació sensible per a l’empresa, és molt recomanable controlar la seguretat de les dades, per exemple amb emmagatzematge en cloud, còpies de seguretat, virtualització dels servidors… D’aquesta forma, si hi ha qualsevol problema, podem accedir a la informació digital des de qualsevol lloc i reiniciar l’activitat més ràpidament.
9. Revisió periòdica dels sistemes de seguretat instal·lats. Hem de comprovar amb regularitat que els sistemes funcionen correctament, però també és important que no quedin desactualitzats, ja que els delinqüents troben constantment noves formes de burlar els sistemes de seguretat existents i no ens podem arriscar que els nostres quedin obsolets.
Com sempre, la previsió i la prudència (compte amb comunicar massa obertament els sistemes de seguretat que tenim, quan no hi som…) són les formes més efectives d’evitar un robatori i emportar-nos una desagradable sorpresa.
