Your search results

Com es pot preparar la indústria per a una “nova normalitat” incerta?

D’entrada, l’expressió “nova normalitat” no ens agrada gaire, perquè la situació no és en absolut normal, però el concepte s’ha consolidat per reflectir una situació anòmala que s’està allargant en el temps i, de moment, de forma indefinida. Dit això, sembla que l’estiu ha suposat un punt d’inflexió per a les empreses. El que no queda clar és a quin escenari ha donat lloc. La majoria d’empreses i sectors han reprès l’activitat en un estat d’incertesa, i mirant de fer front a reptes immediats com la baixada de la facturació, els problemes d’operativitat i l’impacte humà que està tenint la pandèmia en el seu equip.

Així, com fem front a una “nova normalitat” si no tenim clar quin és l’escenari a curt i mig termini? Estem en una normalitat que canvia i es redefineix constantment, que ha alterat els patrons de producció, de demanda i de consum. Davant d’això, la indústria ha modificat les seves previsions, segons les conclusions del recent informe La empresa española ante el Covid-19, elaborat per KPMC i CEOE.

Si fem una ullada a les dades de l’informe veiem que, pel que fa a la indústria, el 43% pensa que la situació millorarà durant els propers dotze mesos, i només un 26% tem que empitjori. Les dades són lleugerament més optimistes que la mitjana del total de sectors empresarials.

Per altra banda, i també en relació al sector industrial, només un 25% preveuen recuperar els nivells de facturació previs a la COVID-19 en els propers dotze mesos, mentre que el 45% preveuen fer-ho al 2022, i un 16% encara més enllà. Un 14% indiquen que la seva facturació no s’ha vist afectada per la pandèmia. Com comentava en un altre article, l’impacte ha estat molt desigual segons el sector industrial.

Els possibles escenaris econòmics davant la COVID-19

Aleshores, què pot fer la indústria per fer front a una realitat incerta? El primer que cal plantejar són els possibles escenaris. Segons Accenture, hi ha quatre previsions d’evolució de la COVID-19, que comportaran respostes socials diferents:

Fuente: Accenture

En el primer escenari, de remissió ràpida, les mesures funcionen i l’economia s’estabilitza. És l’escenari ideal, que permetria a la indústria recuperar en un termini raonable els nivells de producció i facturació previs a la pandèmia. En el segon escenari, amb una evolució de corba aplanada, l’economia es contreu de forma quasi permanent. El tercer escenari empitjora, ja que els brots cíclics dificulten cada cop més recuperar-se i assolir una certa estabilitat. En el quart escenari, el caos prolongat provoca que l’economia es limiti a allò estrictament necessari, i la inflació es dispara.

Per sort, les dades del setembre permeten ser, per a la majoria de sectors industrials, moderadament optimistes, amb una certa dosi de prudència i expectació.

Com pot fer front la indústria a aquesta incerta “nova normalitat”?

1. Els equips humans, cada cop més importants

La implicació del personal serà decisiva en la recuperació de les empreses. Però, per altra banda, les persones també s’estan veient afectades per la situació. De fet, un 64% de treballadors a nivell mundial indiquen que pateixen angoixa davant la seva situació laboral. Què poden fer les empreses?

  • Treballar i potenciar la comunicació interna.
  • Transmetre confiança davant la situació actual.
  • Donar suport més enllà de l’entorn laboral, a nivell familiar
  • Oferir suport en situacions de dol i/o estrès.

2. Replantejament dels espais i les dinàmiques de treball

Tot i que als sectors industrials el teletreball ha estat menys implementat, ja que la producció requereix sovint la presència de segons quins perfils de treballadors, cal repensar els espais i redefinir els protocols de neteja i ús perquè aquests se sentin segurs en el seu entorn de treball.

A més, és un bon moment per accelerar la transformació digital, replantejar els torns de treball, implementar el teletreball per a aquells perfils on sigui viable i, en definitiva, introduir millores en el funcionament i la producció.

3. Flexibilització dels costos

Moltes empreses, davant la urgència de la situació, han adoptat estratègies de reducció de costos, però aquesta pot no ser una bona opció a mig i llarg termini. Es pot optar per altres alternatives, per exemple, per una estratègia de costos flexible, com la variabilització dels costos tecnològics amb tecnologies cloud i SaaS, o una reestructuració del deute a curt termini.

4. Reacció ràpida i flexible davant els canvis del mercat

En els escenaris futurs, serà essencial escoltar el mercat i reaccionar amb rapidesa i esperit crític als seus canvis. La formació del personal perquè estigui actualitzat i preparat per donar resposta a les noves necessitats també serà un factor competitiu clau. Una altra bona estratègia serà l’escalabilitat i l’ús eficient de la tecnologia, que permetrà a la indústria en el primer cas comptar amb una infraestructura tecnològica suficient i adequada a les necessitats de cada moment, i en el segon tenir dades fiables per prendre decisions estratègiques encertades.

Ja ens hem fet a la idea que difícilment tornarem a la situació prèvia a la pandèmia. Encara que es recuperin els nivells d’activitat i facturació, el que haurà canviat és tota la resta: els sistemes i dinàmiques de treball, la flexibilitat, la digitalització, la capacitat de resposta davant del mercat, la relació i comunicació amb els treballadors…, i previsiblement, per millorar.

Fonts: KPMG, Accenture, Masachs

Pere Masachs
Socio director de Masachs Industrial

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

  • Darreres entrades

  • Categorías

Ofereix el teu immoble

Compare Listings